Espanya no ha estat mai un estat que pugui presumir de tenir especial cura per la recerca. Mal- grat grans invertors com De la Cierva, Isaac Peral i Torres Quevedo, d’entre altres, ha estat més un país de filòsofs, pensadors, dramaturgs, poetes… Recordem aquelles paraules atribuïdes a Unamuno: “Que inventen otros, nosotros ya copiaremos.”
Catalunya també ha tingut reconeguts inventors: Francesc Salvà (primer telègraf elèctric), Ferran Casablancas (teler sense llançadora) o bé Narcís Monturiol (primer submarí). També trobaríem noms punters en el món de les ciències mèdiques, com ara el doctor Ferran, i més propers a nosaltres en el món de la milllora a través de la recerca, els doctors Puigvert, Trueta, Barraquer… Treballant molt dura- ment anaren trobant tècniques per millorar la vida de les persones. Podríem dir que aquest seria el resultat de la recerca.
De qualsevol manera, els nostres brillants estudiants que volien dedicar-se a la recerca no tenien més re- mei que fer les maletes i buscar la seva oportunitat fora de casa. D’aquesta manera ens van marxar molts cervells privilegiats; alguns d’ells han provat el retorn atrets per promeses engrescadores de l’Administració… que no sempre s’han complert, ja que no podem parlar d’instituts de recerca sense una previsió econòmica que els sostingui i un pla de treball ben fet i orientat a uns objectius valorables.
Moltes de les iniciatives sorgeixen de la societat civil, que les orienta a través del món de les fun- dacions en el qual Catalunya és pionera. Protecció a les persones grans, recerca en el procediment per curar malalties desconegudes, mecenatge per subvencionar estudiants mancats de possibilitats econòmiques, manteniment de la cultura i les tradi- cions… i altres iniciatives porten a la creació de les fundacions, que troben l’ajut de moltes persones que hi posen el seu esforç i moltes vegades també els seus diners.
Comença la definició de les lleis que han de regir aquestes fundacions, i darrerament surten adap- tacions d’aquestes, la darrera de les quals és de l’any 2008. S’ha de dir, però, que davant el creixent nombre de fundacions a Catalunya i la seva im- portància dins el teixit econòmic, cada vegada més l’Administració vol intervenir-hi i controlar-les.
La intervenció de les persones representant la so- cietat civil en els patronats de les fundacions és molt important i molt necessària. Hi aporten la seva experiència, el seu desig de millorar a través d’aquestes la vida de les persones i de les institu- cions, i és gràcies a aquesta dedicació, qualificada i desinteressada, que s’han obtingut millores en el món de les arts, en l’educació i, especialment, en el món dels serveis sanitaris. Sense aquest servei, molts dels avenços obtinguts no s’haurien produït.
Pensem en la importància de mantenir aquestes fundacions i en l’ajuda que nosaltres els podem donar, i pensem en el que històricament s’ha fet a Catalunya (ja no parlem del que han fet a Espa- nya). Sense elles, molts dels serveis que tenim, dels avenços que s’han fet i de les millores especialment en el món de la salut, no haurien estat possibles. Les fundacions i la recerca encara tenen molta ne- cessitat de la nostra ajuda.
